Radiografia di un partito : il PCI negli anni ' 70, struttura ed evoluzione Giuseppe, AreMilan : Rizzoli, 1980
El Partit Comunista Italià fou, juntament amb el francès, el més important de l'Europa Occidental en nombre d'afiliats i en capacitat de mobilització després de la II Guerra Mundial, fins al punt d'esdevenir permanentment la segona força política del país després de la Democràcia Cristiana, molt per davant dels socialistes. En el llibre, l'historiador italià Giuseppe Are (1930-2006), d'orígens comunistes però crític amb el partit des dels fets d'Hongria de 1956 ençà, analitza les transformacions que la plataforma experimentà durant els convulsos anys 1970, tant des del punt de vista organitzatiu com de la doctrina política. En aquest sentit, el sorgiment de l'eurocomunisme com a corrent polític -potenciat per Berlinguer mitjançant els seus contactes amb Marchais i Carrillo- i la forja del "compromesso storico" de 1977 amb la Democràcia Cristiana són tractats a bastament, des del punt de vista de les implicacions generals però també de les tensions i els moviments crítics que aparegueren al dedins del partit.
